«Ne dites pas à ma mère que je suis handicapée, elle me croit trapéziste dans un cirque». Un manifeste de courage et d’humour.

És la història d’una noia que volia ser cantant de musical, o ballarina, o trapezista. Si, trapezista: volar allà dalt, admirada per tothom, àgil, maca amb un maillot de perles… Qui no ha tingut aquests somnis? Qui no n’ha parlat amb els seus pares o escrit als diaris íntims?

Però es clar, trapezista no és una feina fàcil quan es viu en una cadira de rodes. Charlotte de Vilmorin ens ofereix una història meravellosa plena de veritat i de força: la minusvàlua existeix i no existeix alhora. Ens explica la seva vida amb els nens «normals», a casa, en els seus estudis de comunicació, a Londres, en els bars de Paris i en el mon de la publicitat… Mai no haureu après tant llegint: l’handicap no és un handicap, ni un nom, ni una presó. Ni tampoc una condició. És la vida que porta, de vegades cruel, altres vegades dolça. I aquesta vida us farà riure, dubtar, reflexionar. Canviar.