“La vie enfuie de Martha K.”. Un roman plein d’humanisme, de compassion et de tendresse, face à la dureté du monde et des hommes.

Un fred glacial. Al seus voltants, unes parets metàl·liques i brutes. La jove dona no sap com ha arribat allà i encara pitjor, no sap qui és. Després d’unes setmanes, aprèn que es diu Martha, que és francesa, casada i mare d’un nen. Ningú li va poder explicar perquè estava amagada en un camió a la frontera entre Alemanya i Polònia. La seva amnèsia és total. I quan torna a casa seva, a vora del llac d’Annecy, descobreix la seva vida passada. Però no reconeix la dona que li havien descrit. Una part de ella mateixa ha desaparegut, Martha n’està segura i comença a interrogar-se. Què feia tan lluny un matí de gener? De què fugia? Perquè no portava un pintallavis? I sobretot, perquè la sensació que faltés alguna cosa l’estava turmentant?